PER A CONÈIXER AL CAÇADOR HAS DE SABER MOLT BÉ COM ÉS LA PRESA

(CLOSE ENCOUNTERS OF THE THIRD KIND)
Bé, volia respondre a la interminable homilía ratzingeresca i connotada que l’amic Pere va publicar al seu Blog, en defensa de la gralla, ara fa dos dumenges. Abans de res, Pere, has d’entendre que en el meu cas no sóc com el cardenal Richeliu que es passava el dia maquinant plans maquiavèlics (et recorda algú?) i se la gratava tot el dia, sino que el meu retard en contestar-te es deu a que em trobava en una missió secreta, encomanada per la reina (des d’aquí desmenteixo rotundament que ni jo, ni l’Athos, ni en Porthos, ni l’Aramis tenim res a veure amb l’embaràs de la princesa Letizia; la missió no era aquesta).

Abans de res, dir-te que em va sorprendre la banalitat general del teu multiescrit i aquesta característica tan teva d’atacar només els punts que t’interessen... si tu haguessis set un dels grecs que van pujar al cavall de Troia, segur que no haguessis baixat... massa feina.

També vull que entenguis que les teves provocacions i fatxenderies no em fan trempar l’espasa, ja que aquests Blogs són per ser escrits quan han de ser escrits i no quan, amb les teves grallades, ho pretenguis.

Abans d’entrar a comentar els punts que tu vas atacar l’altre dia i de respondre als atacs contra la meva persona, entre els que em deies sinistre (potser hi ha algun personatge històric-novelesc més sinistre que el teu propi ÀLIES, Richeliu?), volia acabar de fer certes reflexions sobre la intrascendència de la gralla. T’has fixat, Pere, que el concepte gralla té una derivació verbal que no existeix en altres instruments musicals, de caràcter més seriós i complexe... no existeix pianar, violinar, o guitarrar i, això, estimat Pere, només és perquè grallar vol dir cridar als corbs que és, no t’enganyis, el que fa una gralla i no música com tu pretens fer-nos creure.

Ja fa dies que et vinc dient que has de canviar la medicació que et prens, perquè et fa veure alucinacions... et fa sentir música on no n’hi ha... si fessim una enquesta sobre el so de la gralla sortiria un percentatge baixíssim de persones que fossin tan agosarades com per dir que els agrada... la gralla no agrada Pere... com a molt, es tolera... Fixa’t, sino, en aquest fragment d’una pretesa història de la gralla (que suposo deus haver llegit) en que es fa referència a l’opinió que ja tenien de la gralla dos periodistes a l’any 1851... això és perquè vegis que sempre s’ha sabut quina era la realitat de la gralla i que si no fos per la tradició catalaneta i pseudolliberalcristiana ja hauria desaparegut en el més profund pou negre de les escombraries musicals.

"De tota manera, no es pot dir que el so del gralla fos gaire ben considerat, musicalment parlant. A mitjans del segle XIX, el "Diario de Villanueva", fent referència al Corpus de 1851, deia que "Los gigantes y la tarasca salieron ya desde la mañana a recorrer las calles acompañados de la alarmante chirimía con su inseparable tamboril..." ("Nosaltres, els grallers", pàg. 24). Més cruel encara era el redactor del mateix diari quan, en referència a la Pasqua Florida del 1851, demanava misericòrdia per a aquells que ja eren al llit i havien estat obligats a escoltar una "música atronadora, por no decir infernal”.

D’altra banda, en una web de grallers, intenten explicar la improbable història de la gralla (improbable perquè des que va néixer només llegeixes que anava en decadència: decadència a començaments de segle, decadència abans de la guerra civil, decadència després, decadència als seixanta, decadència ara...), i mira com ho fa:

“L’etimologia de gralla ha suggerit diverses hipòtesis, com la que vincula el terme al llatí graculus, en castellà grajo. Corominas (1980) documenta per primera vegada en el 1400, en el mansucrit Recull d’Exemplis compilat per Aguiló: “ Una fembra logrera, volent-se morir, fon-li viares que veés un gran plan plen de corps e de gralles; e ella ladoncs deya a grans crits: molts corps veg venir vers mi, e ja estan demunt casa!”. Molts han pensat que el cant d’aquesta au, aspre i penetrant, va donar el nom a l’instrument, associant amb la seva sonoritat”.

A quí li agrada el so que emet un corb? És un so sinistre, tètric, funest, atziac, ombrívol... vés a urgències Pere i que et canvïin la medicació!

Un últim exemple, aquest encara té més gràcia... en un text de l’any 1629, relacionat amb una visita real a la ciutat de Zaragossa, un escriptor que va fer la crònica de la visita anomena “gaitillas catalanas” a les gralles que un grup de catalans van tocar... mai aconseguirem una bona financiació pel nostre país si anem amb la gralla pel davant!

DOS GALS QUE NO HAURIEN SET GRALLERS

Estimat Pere, no has entès res d’Astèrix i Obèlix... com dius tu “feien bandera de viure com salvatges amb cabells llargs recollits amb cueta (encara no diadema), vestint pells d'animals (on són els ecologistes!?), i menjant porcs senglars per gula”... Tot això, bé o malament, correcte o incorrecte, maco o lleig... ho feien en llibertat... ho volien fer en llibertat. Aclamant els romans com fas: “visca els generals romans”, t’identifiques com a acòlit d’un imperialisme que els vol imposar el seu sistema de vida, el seu format social, la seva economia i la llengua! Com parles en la intimitat, Pere? En anglès, suposo, perquè com a seguidor de l’imperialisme nord-americà actual -en el teu escrit anomenaves ídol a Bush (ecs!)- segur que t’agafes a l’hamburguesa com un seguidor fonamentalista s’agafa a la seva ideologia. Ets un devot seguidor de la cultura del Ketchup i segur que baixes el cap tantes vegades com faci falta cada vegada que els imperialistes et demanen alguna cosa... és cert que ha estat la Condollezza Rice la que t’ha encarregat, amb el seu mal gust habitual, que fessis apologia de la gralla?. Llibertat, Pere, llibertat, encara que sigui amb la barba sense afaitar, vestits rústics de pell i taules de senglars a la brasa banyats en salsa feta amb oli.

OLI 2-KETCHUP 1 (ALIANÇA 2-F.C.CARRERES 1)

M’he fixat, Pere, que en el teu escrit de fa dos diumenges no fas res més que dir que “aneu equivocats”, que “encara sou a temps de canviar d’opinió”, “de rendir-vos”... però no fas servir ni un argument que pugui portar-nos a creure que estiguem equivocats... Et dic més, si demostres que anem equivocats ens podem plantejar canviar, rendir-nos, però és que l’únic que fas és grallar (ni pianes, ni violines, ni guitarres) ... no fas res més que grallar... Continues dient que la nostra Santa Aliança defensa models caducs absolutistes... però si l’absolutista ets tu, quan defenses l’imperi americoromà i desitges que l’Astèrix i l’Obèlix deixin els seus senglars i la seva casa a la Bretanya francesa per anar-se’n de lloguer a un pis de tercera planta, en un dels carrers que porten al Coliseum Romà...

Dóna arguments, si us plau, posa exemples de la grandiositat de la gralla... però què dic? No pots posar-los, perquè no existeixen i la teva és una causa perduda, tan perduda que ni l’Anthony LaPaglia (Sin Rastro), amb tot l’FBI al darrera, seria capaç de trobar.

LES MARGARITES D'EN RUÍZ GALLARDÓN

He aguantat bé la teva litúrgia provocativa d’aquests darrers dies perquè tenia clar que l’únic motiu que perseguies era la meva precipitació, la meva etivocació. Simplement, tenia ganes de contestar-te com mereixes. La veritat és que tota la teva homilia em va semblar el disgust prosaic de la típica tonadillera lesbiana frustrada, que era incapaç d’aportar una sola frase intel-ligent en dos hores de programa (bé que divertides, per això són tonadilleres), i que ho feies en defensa de les teves legítimes però equivocades creences. Jo crec que la meva “samfaina argumental” podia ser una samfaina -a vegades les idees es barregen-, però almenys hi havia idees i conats argumentals. Tot això de la “senyoreta Pepis”, Barbi, etc., em sembla banal i indigne de comentar ja que, en realitat, no és un argument de res ni té el més mínim significat.

Estic d’acord amb tu, en canvi, en que una nit pots anar a l’Òpera i l’altra al Senglar Rock... sempre que no hi hagi una gralla pel mig que ens atropelli la música. És evident que entre els diferents estils musicals l’un no mata l’altre... és la gralla la que els mata tots..

Sobre la teva afirmació: “La gralla és digna, perquè és com els clàssics: esdevé un instrument mil.lenari, robust, capaç de perdurar al llarg del temps, i el seu so imita una forma de la naturalesa.”, et dic, estimat Pere, que la pedra també és milenaria i no per això l’anomenem “instrument musical” ni parlem de la “dignitat del màrmol”... aquesta perduració en el temps de què parles sobre la gralla no perdurarà gaire més...la gralla està destinada a desaparèixer... a quedar com el que és... un lleu vestigi de la multiformitat cultural humana, no sempre acceptada per la majoria i, en moltes ocasions, discutible... el concepte tradició no significa, necessàriament sentit comú... com a molt, la gralla et durarà una generació més... el temps just perquè es vagin morint els ideals pacopostillerodemocraticocristianos de la nostra societat.

En el que sí estic d’acord amb tu és en que el so de la gralla imita una forma de la naturalesa... de la naturalesa morta, vols dir, oi? Quan fas referència a que grans melodies de la historia musical de la humanitat es poden tocar marcant un 7747 o xisclant, t’haig de dir, Pere, que el fet que es “puguin tocar” no vol dir que “puguin sonar bé”... has d’entendre que són dues coses molt diferents. Un so, no és el mateix que una harmonia.

Signa: D’Artagnan

P.D. Molt maques les teves margarites, però no siguis criminal... si els hi poses so de gralla es pensiran més ràpidament que les idees reformistes d’en Ruíz Gallardón.

La paciència és un arbre d'arrels llargues i profundes

Pere... la paciència és com les arrels d'un arbre... són les que el fan sa, fort, bell i triomfador... tu, de ser arbre, series una branca... és molt més fàcil créixer amunt...
En la teva darrera homilía vas tocar més temes dels que pots controlar i en vas obrir de nous... per tant, deixa'ns contestar-te com cal... ah, per cert, jo també tinc temps...Em dic d'Artagnan. T'has fixat en la definició que fa del teu ÀLIES (Richeliu) l'Editorial Joventud en definir el teu personatge?
"D'Artagnan, listo y valiente, que llega de su provincia con muchas aspiraciones y poco dinero, conocerá a tres valientes mosqueteros del rey: Athos, Porthos y Aramis, con los que vivirá mil peripecias, siempre en pugna con los guardias del cardenal Richelieu y sus maquiavélicos planes".
Bé, ara ja ens trobarem a la Tercera Fase (retòrica, és clar).

Signa: D'Artagnan.

P.D. M'encanta, ADORO, Astérix y Obélix. Fota't!!!

Resposta a en Pere en Fase 1

Estic impressionat. M'ha agradat molt la teva homilia diumengera. M'he fet un fart de riure, però, la veritat, he vist discursos d'en Fidel Castro molt més curts: Feia falta ocupar tants bits per a tant poc contingut...? Evidentment seràs respòs com et mereixes (hòstia, això em sona a frase d'en Joan Trillas, però ara no tinc temps de canviar-la, Pere, ho sento...), perquè hi ha un detall important en tota aquesta història que has confòs... tots sabem com és en Trillas i el pesat que pot arribar a ser, però a mi, la gralla, em fa malt les orelles DE VERITAT. La odioooo!!!!! Des que era petitet.

“Hobbits, Bobbits…? What is this shit?”

Tot i les constants i terribles amenaces , intents de manipulació i de pressions constants de les que he estat objecte últimament per part d’en Joan Trillas, per tal de formar coalició contra l’insigne i connotat Pere Carreres, he arribat a la conclussió que els amics els tens que acceptar tal i com són. I, a més a més, si de tant en tant demostren que són amics, com ho fa en Joan. Tot i això, malgrat aquestes pressions, no he sucumbit a l’intent d’escriure fins que he tingut alguna cosa a dir. Faig com fa en Joan: dir només el que penso, tingui el cost que tingui, abstraient-me de les pressions que suposen el fet d’intentar immiscuir-me en l’absurda i despiatada lluita que mantenen en Joan Trillas i en Pere Carreres. Les seves constants i mútues agressions escrites –a través dels seus respectius blogs,- em semblen una total malversació literaria, ja que els seus continus escrits es perden en la infinita cosmologia que representa Internet. Em semblen futils puerils i absurdes. Ara bé, que divertides, tot s’ha de dir.

Insisteixo que l’únic que em sap greu és veure quanta literartura queda escampada per aquestes pàgines cibernètiques de Déu i que, tal i com diria la meva amiga Mafalda, ens converteix a tots plegats (evidentment m’incloc a mi mateix) en uns “simpàtics inoperants”.

Quant a la gralla -un dels motius que ha provocat un intercanvi d’acusacions mútues i sagnants entre en Pere Carreras i en Joan Trillas-, em veig obligat a prendre part en la discussió, degut, sobretot, al mal gust que ha demostrat tenir, en aquest cas, en Pere. A més a més, la meva extremada sensibilitat musical em porta a combatre tan indigne i equivocat instrument, que només es mantén per culpa de la tradició més uniodemocraticacristiana:

El Diccionari de la Llengua Catalana defineix la gralla com “un ocell de l’ordre de dels passeriformes i de la familia dels còrvids (corvus monedula) de color negre, amb el clatell i la regió auricular d’un gris pissarrenc…” evidentment i ha més tipus d’ocells gralla que l’ornitologia ens explicaria amb més detall, però que ompliria aquest meu blog d’autèntica informació inútil, desproveïda de la més mínima trascendència i que no cal expandir… pel que fa a la definició del diccionari de la gralla, com a instrument musical, no cal dir que aclara vergonyosament la seva veritable qualitat: “Instrument musical de vent” -quin vent…? El d’un pet, perquè altra cosa no serà-, “de caràcter rústic” -definir la gralla com a element rústic em sembla una autèntica alabança-, “constituit per un tub de fusta…” - si en lloc de fusta es fa servir porlan en la seva construcció, la qualitat del seu so musical no es veurà afectat-. El més divertit de tot és la derivació del concepte gralla cap a la seva forma verbal: grallar…. Senyors! Grallar, vol dir cridar un corb, és a dir que quan la gralla està grallant, en definitiva el que fa és cridar els corbs… quin mal averany per a la música! Quina mala esturgança per a la vocació musical…! Quina visió més negre i fosca pel món dels instruments! I, quina banda sonora més meravellosa per a la propera pel·lícula d’en Jackson, que podria tornar als seus inicis gore –i no tocar els collons dignificant aquesta bajanada d’ El Senyor dels Anyells” (properament El Senyor dels Corbs)-.Com vols fer música amb una cosa tan poc poètica i tan insonorament sonora com una gralla?

Pel que fa a les meves poques experiències –sortosament- amb el món de la gralla, haig de dir que poques vegades he sentit un so que pogués ser tan clarament un paradigma de la cacofonia.. Fer servir la gralla per fer música és com voler tocar la Quinta Simfonia d’en Bethoven amb una botzina de les que fan servir els futboleros per animar un Barça-Real Madrid… Estic segur que en algun lloc he llegit que els esquimals tenen un instrument semblant per caçar foques… les aturdeixen amb el seu so, sorollós i indigerible, i després les empalen amb les seves llances…en fi, que defensar la gralla és com defensar la guera d’Irak, en Bush com a President, l’Aznar en substitució de la Moreneta, i el Ratzinger com a actor per interpretar Llucifer als Pastorets del teatre de Salt.

Bé, per avui res més.

“La veritat és a fora”;

I, tal i com diu en Sean Connery: “Hobbits, Bobbits, what is this shit?”

Tothom té problemes

I el Pere Carreras en té un de greu: li agrada la gralla. Inicio l'ofensiva